85 veïns de València van patir els “lager” nazis

El Juande recorda els veïns de la nostra ciutat deportats als camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial.

Pau Tobar, professor d'Història de l'IES Juan de Garay

Avui es celebra el 75è aniversari de la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial. Va ser el 8 de maig de 1945 quan el mariscal alemany Wilhem Keitel va signar la rendició incondicional de la Wermacht davant el representant de l’alt comandament soviètic Giorgi Zukov. Pocs dies abans, el 30 d’abril, amb les tropes de l’Exèrcit Roig avançant victorioses sobre Berlín, el líder del partit nazi se suïcidava al seu búnquer. Darrere seu deixava un continent destruït per la guerra, amb al voltant de quaranta cinc milions de morts (majoritàriament civils) i consternat per l’horror de la barbàrie nazi.

Republicans mathaussen
Republicans espanyols celebren l’alliberament després de l’arribada dels aliats a Mathaussen

El 5 de maig de 1945 les tropes nord americanes alliberaven el camp de concentració de Mathaussen a Àustria, era l’últim que romania obert entre els centenars que el règim hitlerià va posar en marxa arreu de l’Europa ocupada. Va ser en aquests centres d’extermini on es va produir el major genocidi sistemàtic de la història de la humanitat: l’Holocaust dels jueus, amb al voltant de sis milions de víctimes. Tanmateix, a aquests camps els nazis també van recloure i assassinar altres persones que, per la seua ètnia o nacionalitat, les seues creences religioses, les seues tendències sexuals o la seua oposició al règim, eren considerats «indesitjables». Centenars de milers de gitanos, testimonis de Jehovà, militants antifeixistes o presoners de guerra, van ser assassinats en aquests camps. La mateixa sort van patir 393 valencians i un total de 5.166 espanyols, segons xifres oficials.

Milers de republicans van morir als camps de l’horror.

La victòria franquista a la Guerra Civil (1936-1939) va suposar l’exili de centenars de milers de republicans. Fugint de les represàlies dels vencedors, aquestes persones es refugiaren principalment a França. Si la Guerra d’Espanya acabava l’1 d’abril de 1939, l’1 de setembre d’eixe mateix any començava la Segona Guerra Mundial i el 22 de juny de 1940 es consumava l’ocupació de França per part dels nazis. Amb l’ocupació alemanya, els republicans espanyols ja no es trobaven en territori d’asil, més bé al contrari, Hitler havia estat aliat de Franco durant la Guerra Civil i ara negociava l’entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial.

Així doncs, desenes de milers de republicans espanyols decidiren plantar cara als nazis i s’uniren a l’exèrcit francès o a la resistència popular. Aquells que van ser capturats pels alemanys acabaren deportats als camps de concentració. En total en aquests camps estigueren reclosos 9.166, 7.192 a Mathaussen, l’anomenat «camp dels espanyols», perquè allí hi havia la immensa majoria. Un d’ells, el comunista barcelonès  Francesc Boix, va aconseguir documentar en condició de fotògraf, la inhumana vida al lager de Mathaussen. Les instantànies de Boix van ser claus en el procés de Nüremberg contra els jerarques nazis, ja que va aconseguir fotografiar dins el camp alguns dels nazis més destacats, llançant per terra qualsevol intent d’al·legar desconeixement.

Tot i que gran part dels republicans interns als lager eren combatents antifeixistes, també n’hi hagueren civils, i fins i tot en edat infantil, com en el cas de l’anomenat «comboi dels 927» provinent d’Angulema (França). Es calcula que prop del 60% dels reclosos espanyols van morir en aquests camps, víctimes de les terribles condicions que hagueren de suportar durant l’empresonament o executats pels seus captors.

El règim franquista va ser coresponsable d’aquestes morts perquè, davant la insistència dels diplomàtics a França i de les pròpies autoritats alemanyes, va mostrar un desinterès explícit per la sort de la immensa majoria dels refugiats. Així ho va deixar per escrit el Ministre de Governació, i cunyat de Franco, Ramon Serrano Suñer, el 4 de juliol de 1940 en carta al cònsol espanyol a Hendaia: “Cabría designar nominativamente las personas que ese Ministerio desee sean traídas a España de entre la masa de refugiados, desinteresándonos totalmente del resto. Per aquesta raó als camps de concentració nazis els reclosos espanyols eren identificats amb el triangle invertit de pintat de blau, el color dels apàtrides, però amb la lletra S, de Spanien, al mig.

Els espanyols eren identificats amb el triangle invertit de pintat de blau, el color dels apàtrides, però incorpoant la lletra S, de Spanien.

El 2019 el govern d’Espanya declarava el 5 de maig, efemèride de l’alliberament de Mathaussen, com el «Dia d’homenatge als deportats i morts als camps de concentració i a totes les víctimes espanyoles del nazisme». Ho feia 74 anys després de l’alliberament del camp, de manera molt tardana, quan ja pràcticament no quedaven supervivents d’aquell horror.

Coincidint amb aquesta data d’homenatge, el «Banc de la Memòria Democràtica» de la Generalitat de Catalunya feia públics el registre de deportats espanyols als camps de concentració nazis. Es tracta del registre més ample i rigorós publicat fins el moment i inclou, el nom de cada pres republicà, la seua data de naixement, el camp on estava pres, el seu estat en el moment de l’alliberament. Recull el nom de centenars de republicans valencians, dels 85 veïns de la ciutat de València que podem trobar al llistat, 43 van morir als camps. Des de El Juande hem volgut recordar el seu nom en el 75 aniversari de la derrota del nazisme.

Llistat de deportats eljuande.com
Llistat de veïnes i veïnes de València deportats als camps nazis. Morts i supervivents
Comparte la noticia en tus redes
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.