Les últimes barraques de l’Hort de Senabre

NURIA DIAGO, HORACIO LERMA, DÍDAC LLÁCER, DIEGO MOLINA i ALEJANDRO VALCÁRCEL

Considerades un símbol de la tradició agrària valenciana, les barraques són edificacions senzilles, construïdes per les famílies llauradores en els mateixos camps que cultivaven. Servien com a habitatge i per guardar part de les collites. S’hi van estendre al segle XIX gràcies a les desamortitzacions dels béns de l’Església i a les vendes de terres senyorials.

Són un patrimoni valuós que està en perill d’extinció, segons han denunciat recentment diversos experts i col·lectius en defensa del territori en un acte organitzat per la càtedra de l’Horta de València. Si l’any 1929 s’hi comptabilitzaven 2.500 barraques a l’horta, un estudi recent n’ha localitzat tan sols 69. D’aquestes no són totes originals ni històriques, les que es conserven tenen usos molt variats -xalets o casals fallers- i una part significativa està patint un rellevant procés de degradació.

Durant les últimes dècades han desaparegut conjunts de barraques al temps que s’urbanitzaven zones d’horta al Pouet de Campanar, a l’horta de Vera o a La Punta. Les barraques tenen una protecció genèrica des de 1998 per la llei de patrimoni cultural valencià, però durant molts anys ha prevalgut l’aposta per la construcció. De res val la normativa si no hi ha una població i poders públics que gestionen i donen suport aquesta protecció.

Les de Burguet, properes a La Rambleta, són l’última mostra de barraques als nostres barris. Es troben a un entorn totalment urbanitzat, envoltades d’edificis. Són un dels pocs casos que queden de barraques emparellades, destinada a habitatge una, i a usos agropecuaris, l’altra. Estaven separades per un passadís i conformant una única vivienda. S’havien mantingut en bon estat, fins fa uns anys que es va fer una rehabilitació que hi ha modificat bastants aspectes, com palesen les fotos antigues. Estaven construïdes de tova (rajoles d’argila i palla) i els capcers eren de canya trenada amb rajoles; per l’exterior estan arrebossades i emblanquinades. Portes i finestres han estat modificades amb l’obertura de noves finestres i el canvi de la fusta per materials metàl·lics. L’agressió més forta que han patit és la substitució de la seua cobertura tradicional de canyís i borró per una de planxes metàl·liques grecades.

Comparte la noticia en tus redes
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.