Ciències Socials en temps de Coronavirus

Analitzem des d’un punt de vista històric i geogràfic alguns dels efectes més importants derivats de l’impacte del COVID-19 

Marc Ferri, professor d’Història de l’IES Juan de Garay.

En poques ocasions som conscients de viure fets que en el futur es trobaran explicats als llibres de text, la història en directe. Aquesta és una d’eixes ocasions. Mentre els economistes debaten sobre la magnitud de la crisi que ens espera, l’històriador Vicent Baydal (@vicentbaydal) afirmava fa uns dies que aquest seria “l’any del Coronavirus”. Les noticies i les dades es succeeixen i es fa difícil agafar perspectiva, però des del camp de les ciències socials es poden aportar algunes claus útils per comprendre el que està passant.

Globalització: als docents no ens resulta fàcil explicar amb claredat què és la globalització, bàsicament perquè l’alumnat ha crescut a una realitat totalment globalitzda. És com l’aire que respirem, omnipresent i alhora invisible. La globalització ha fet que el nostre món es torne més menut: les notícies, els productes i les persones viatgen amb rapidesa travessant els continents. Sovint sabem més del que passa a Washington que a la província del costat. Gràcies a Internet, és quasi més fàcil adquirir productes de la Xina que del teu propi país.

La velocitat i l’impacteplanetari d’aquesta pandèmia no es pot entendre sense la globalització. El “pacient Zero” o primera persona que va desenvolupar la malatia va ser un xinés que emmalaltí el 17 de novembre. Després d’estendre’s per la ciutat de Wuhan, el virus arribà a Estats Units el 13 de gener i a Europa el 20 per mitjàde persones que viatjaren des de Xina en avió. A finals de març ja estava estés per tot el món, 194països.S’ha descobert que el virus pot estar latent al cos de les persones fins a catorze dies i resultar asimptomàtic, de manera que s’ha transmet sovint per mitjà de gent que no ha arribat a saber que n’era portadora.

La deslocalització ha fet que la indústria europea siga incapaç de respondre eficaçment a les necessitats bàsiques per respondre sanitàriament a la pandèmia.

Si la globalització ha facilitat l’expansió de la pandèmia, també s’està fent ben present en la recerca de solucions. Xina, origen del virus, ha mostrat el camí a la resta per a tallar l’expansió amb la seua aposta pel confinament de població, tot i que a costa d’una paralització econòmica. En el seu paper de «fàbrica del món» esta proveint amb mascaretes i equipaments de protecció a tota Europa que -ai- ara els europeus no podem fabricar per culpa de la deslocalització industrial: durant dècades les empreses manufactureres s’han traslladat d’Europa i Amèrica cap a Àsia i ara es descobrim dependents en sectors estratègics.

Grip espanyola: Estem davant una situació sense precedents? La veritat és que no, i aquesta és una de les utilitats de la història, ens ajuda a identificar esdeveniments semblants en el passat i a extreure lliçons. En el passat llunyà les epidèmies provocades per malalties contagioses tenien un caràcter periòdic. Aquest era el cas de les pestes, de les que es recorden dos molt importants que afectaren a Europa (la de Justinià del segle VI d.c. i la Negra, del segle XIV). Els dos últims segles a Espanya tingueren molta incidència les epidèmies de febra groga (en Alacant en 1804 i a Barcelona en 1821) o les de Còlera Morbo (en 1833, 1854, 1865 i 1885). Epidèmies que es varen erradicar amb l’avanç de la investigació científica i les millores higièniques urbanes com el clavegueram i l’abastiment d’aigües potables. Les mesures d’aïllament social (quarantena) i higiene personal (mascaretes, llavat de mans) també s’anaren imposant per combatre aquestes pandèmies, en ocasions de manera intuïtiva.

Fa poc més d’un segle l’anomenda “Grip espanyola” va matar milions de persones arreu del món.

L’exemple històric més recordat estos dies és el de la gran pandèmia del segle XX, la mal denominada «Grip espanyola» de 1918. La pandèmia sorgí en 1917 a un campament militar als Estats Units i arribà a Europa amb els soldats nord-americans que s’incorporaven a la I Guerra Mundial. La intervenció nord-americana va ser decisiva per al triomf aliat a la guerra, però la pandèmia causà milions de morts. Els símptomes eren semblants als de la grip que molts patim cada hivern, i s’estenia amb la mateixa facilitat, però matava entre un 10 i un 20% dels afectats, de manera que provocà un mínim de 50 milions de morts a tot el món. A Europa s’estengué entre una població famolenca per l’efecte de quatre anys de guerra, ajudant així a l’arribada de la Pau. A Espanya l’impacte de la grip va ser enorme, amb uns 200.000 morts, un 1% de la població de llavors. Al contrari que als estats implicats en la Gran Guerra, onla censura militar prohibia que es parlara de la grip a la premsa, a Espanya la premsa en va parlar obertament i per això es popularitzà el nom de «grip espanyola».

History Nebraska RG2017.PH
Homes utilitzant marcareta quirúrgica a Shelby, Nebraska. 8 de desembre de 1918. History Nebraska RG2017.PH

Recessió: El sistema econòmic capitalista, tal i com el coneguem ara, va sorgir a Europa entre finals del segle XVIII i començaments del XIX, acompanyant les revolucions liberals i la revolució industrial i substituint el model feudal. Adam Smith-, un economista del segle XVIII, afirmava que el capitalisme funcionava amb tal perfecció que pareixia com si una «mà invisible» organitzara la societat. Així, els individus actuem de manera egoista -treballem perquè ens paguen amb diners- però la suma de les accions individuals de tots, porten un bé general, fan que la societat funcione.

Economistes posteriors com Karl Marx, ja al segle XIX analitzarenl’economia capitalista de manera menys benvolent, assenyalant alguns dels seus defectes. Un dels més importants era el fet que el sistema capitalista queia periòdicament en etapes de crisi. Quan es produïa una crisi, la «màquina econòmica» capitalista pareixia aturar-se i llavors es produïa una recessió: l’economia anava perdent ritme, baixava el consum, les empreses tancaven i es disparava l’atur.

Sembla indiscutible que la pandèmia és l’avantsala d’una crisi econòmica.

Un segle i mig després de les teories de Marx és un fet comprovat que el capitalisme funciona per cicles i les èpoques d’expansió venen seguides de recessions més o menys greus. A hores d’ara pareix indiscutible que la pandèmia i les mesures destinades a aturar-la estan provocant inevitablement una recessió econòmica. L’atur als Estats Units ha batut rècords històrics amb 3’28 milions d’aturats més en una setmana. Les borses, un altra pista de com va l’economia mundial, han perdut quasi un terç del seu valor, més que en la crisi del 2008. La recessió mundial sembla inevitable, tan sols es dubta sobre la seua durada a llarg termini i com es repartiran les conseqüències entre països i classes socials. Qüestions en les que va a resultar decisiu el tipus de polítiques que apliquen els estats.

Recessió
Caricatura de l’editorial de l’11 de març del diari The Hamilton Spectator. Autor: Graeme MacKay

Estat del Benestar: el «Crack» o afonament de la borsa de Nova York en octubre de 1929 va ser l’inici de «La gran depressió», la major recessió que havia viscut mai el sistema capitalista. Estats Units ja eren la principal economia mundial, i la crisi va impactar a Europa i la resta del planeta, provocant altes xifres d’atur i pobresa quees van estendre durant una dècada.

La gravetat de la crisi de 1929 va obligar als governs a replantejar-se el propi sistema capitalista, basat fins llavors en la creença de que els estats havien de deixar que l’economia funcionara lliurement. En Estats Units el president Roosevelt va llançar el «New Deal» un programa d’inversió estatal destinat a ocupar els aturats i reactivar l’economia construint infrastructures: carreteres, pantans, escoles i hospitals. El «New Deal» s’inspirava en un model que ja existia a Europa -Alemanya va ser pionera en la dècada de 1880-, el del «estat del benestar» basat en la idea de que els estats havien d’ocupar-se del benestar de la població oferint educació i sanitat públiques, ajudes als aturats i fins i tot habitatges públics. De fet, a molts països europeus també es va estendre en la dècada de 1930 com a mesura per combatre la crisi del 29.

Després de la II Guerra Mundial a Europa occidental a les societats arrasades i empobrides pel conflicte es va apostar per estendre més l’estat del benestar. En especial construint habitatges públics a les ciutats arrasades pels bombardejos a Gran Bretanya a Alemanya, i en general apostant per estats que, a canvi d’elevats impostos, oferien sanitat i educació gratuïtes, subsidi d’atur, ajudes per a l’habitatge, etc. Un model del qual es despenjà Estats Units -on s’ha apostat pel model privat en sanitat i educació- i al qual s’incorporarien tardanament Espanya, Portugal i Grècia.

La crisi del coronavirus ha posat en el centre del debat la necessitat de reforçar els sistemes públics de Sanitat.

La pandèmia de coronavirus s’està estenent pel planeta, portant al límit els sistemes sanitaris de tots els països i en uns mesos es podrà comparar amb xifres les diferències de capacitat de cada sistema de salut. En la major part del planeta la precarietat del sistemes sanitaris locals segurament condemnarà a la mort a moltes persones que no podran pagar-se l’hospitalització. Europa, tot i les diferències entre estats, seria la part «afortunada» del planeta, en la qual els model de benestar permet que qualsevol malalt, independentment del seu nivell econòmic, puga rebre atenció a un hospital públic. Cal estar atent a l’evolució de la situació sanitària als Estats Units, on la cobertura mèdica és fonamentalment privada, el 20% més pobre de la població no té accés a la sanitat i milions de treballadors han perdut les seues assegurances mèdiques en quedar-se en l’atur. És probable que un dels efectes socials del coronavirus siga reobrir el debat al voltant dels sistemes de salut públics a tot el món, i amb ells l’extensió del model Europeu en altres continents.

Comparte la noticia en tus redes
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.