El camí a l’Institut; ni segur, ni bonic

DANIELA FIGUEROLA

L’alumnat del Juan de Garay acudeix al centre caminant o utilitzant distints mitjans de transport. Ens hem interessat per conéixer com de fàcil i segur és el camí al nostre institut i hem trobat moltes sorpreses al voltant de la seua accessibilitat.

Arran de realitzar un sondeig a les aules, hem observat que la majoria de l’alumnat ve a peu des de distintes zones pròximes al nostre centre com poden ser Sant Isidre, Safranar, el barri de Patraix o la zona de l’Hort de Senabre, que comprén des del Juan de Garay fins a Sant Vicent.

Després de parlar amb algunes persones de les qui venen a peu, moltes d’aquestes han manifestat que el recorregut no és segur i tampoc bonic. Pel que fa a la zona de l’Hort de Senabre, des del carrer de Sant Vicent fins al carrer de Carters els carrers són foscos i poc concorreguts i algunes voreres estan en males condicions o són molt estretes. A més, hi ha molts bars que tenen terrasses que dificulten el pas i un ambient que incomoda als vianants.

L’alumnat que acudeix al centre des de la zona de Safranar ha manifestat altres preocupacions molt distintes. Aquesta és una zona poc habitada, on encara estan edificant, i això fa que molts vehicles no respecten les normes de circulació, per exemple no redueixen la velocitat als passos de vianants, i fins i tot es salten semàfors en roig. Tots els alumnes entrevistats han coincidit que a l’hora d’entrada a l’institut passen molts cotxes a una velocitat poc adequada i han suggerit que s’hauria de reduir la velocitat al carrer de Juan de Garay per garantir la seguretat de l’alumnat, la majoria d’ell menor d’edat.

Vindre a peu, però, també té els seus avantatges. A molts dels alumnes els agrada vindre acompanyats dels seus amics. Parlen pel camí, fan exercici i desconnecten abans d’entrar a classe. Fins i tot gent que ve al centre en autobús, baixa unes parades abans per coincidir amb companys i companyes una part del camí.

El centre no té molt prop cap parada d’autobús, i les línies que més s’apropen a ell són la línia 99, que recorre el Bulevard Sud, i la línia 9 que arriba fins a la Torre, d’on venen molts alumnes. L’autobús és el mitjà de transport amb el qual els usuaris estan més insatisfets, això es deu al fet que no té un horari massa fiable, i sovint perdre l’autobús implica arribar tard a classe.

Tot el contrari ocorre amb el metro. L’IES Juan de Garay es troba a una situació privilegiada. La parada de metro més pròxima, la de Safranar, està a 2 minuts de la porta del centre, i això, unit al fet que el metro passa sovint i amb un horari exacte, facilita l’arribada a l’IES. Malgrat que el recorregut del metro al centre és curt trobem un descampat on aparquen cotxes, dormen persones sense sostre i està ple de fem i vidres. Açò preocupa als usuaris del metro els quals agrairien que es millorara l’estat del descampat.

Tant les persones que utilitzen el bus com aquelles que venen en metro asseguren que no totes les famílies poden permetre’s pagar el transport públic, ja que el preu, utilitzant abonaments setmanals, oscil·la entre els 8 i els 12 euros per setmana.

Per últim, una reduïda part de l’alumnat ve en bicicleta a l’institut aprofitant que aquest disposa d’un aparca bicis al pati. Ara bé, molts no fan un ús adequat de la bicicleta. Sovint van per les voreres, sobretot a primera hora del matí, aprofitant que no hi ha vianants i a causa del fet que no es senten segurs anant per carrers on passen molts cotxes. També, de vegades agafen carrers en direcció contrària per fer més curt el recorregut, però asseguren que no ho farien si hi hagués carril bici. De fet, els sorprén que amb tot l’impuls que està rebent l’ús de la bicicleta a la ciutat de València no s’haja fet cap millora al nostre barri.

Comparte la noticia en tus redes
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Un comentario en “El camí a l’Institut; ni segur, ni bonic

  • el 12/01/2021 a las 6:58 pm
    Permalink

    Me parece todo muy bien en el texto y me ha entretenido mucho leerlo. Solo quería aportar, ya que no se ha mencionado que, desde Sant Isidre el camino es casi perfecto. No es muy largo y solo se pasa por 2 descampados, que no creo que afecten mucho, ya que no están en muy mal estado.
    También que hay gente que viene en coche, como el caso de un amigo mío.
    Por lo demás, un gran articulo, pienso lo mismo con lo del carril bici, lo de la velocidad y con otros apartados y, me reitero, me ha entretenido mucho leerlo. No quiero que lo recibáis como una crítica, solo como una PD.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.