L’ensenyament presencial no pot ser substituït

REDACCIÓ

Amb més de dos mesos de docència online improvisada i contrarellotge queden al descobert dèficits del model educatiu actual i grans reptes de futur.

El 23 de març les aules valencianes patiren una de les revolucions més ràpides i profundes. De sobte, la comunitat educativa va veure com un model educatiu dissenyat per passar huit hores al dia als centres canviava a una docència 100% a distància. I en un confinament que ha evidenciat mancances estructurals del sistema educatiu.

L’alumnat ha hagut de fer front a la manca de dispositius i competències digitals, a més del caos organitzatiu i la saturació de treball. Helena Soriano, que es troba preparant la PAU, ens assegura que «en muy poco tiempo tuvimos que acostumbrarnos a trabajar con muchas plataformas, y asumir los problemas de cada casa, como por ejemplo una deficiente conexión a Internet o no disponer de dispositivos adecuados». Altra companya sintetitza uns altres problemes que han hagut de patir, com la manca d’aplicacions informàtiques efectives, pèrdua de la rutina de treball i sobrecàrrega de tasques i horaris. Tot i ser una generació nascuda en l’era digital s’ha tingut problemes; tenen experiència en apps intuïtives, però no en entorns virtuals de treball.

Quant al professorat, Bernat, de Geografia i Història, ho sintetitza així: «hem hagut de dedicar molt de temps a aprendre a utilitzar noves ferramentes (…), preparar nous materials adaptats a esta situació, i sobretot, dedicar molt més de temps a corregir». I és que s’han hagut d’invertir desenes d’hores extra per transformar el model sense formació oficial, amb recursos propis i sense directrius clares. Juanjo Serrano, professor de Física i Química i tutor de 2n d’ESO, destaca que «para el aprendizaje a distancia es necesario que los estudiantes se organicen mejor y adquieran una mayor responsabilidad y protagonismo», i això no sempre és possible per les diferents circumstàncies sociofamiliars de l’alumnat.

En tot cas, professorat i alumnat destaquen que amb el temps, la situació ha millorat gràcies a l’esforç i col·laboració. Helena Soriano considera que «ambas partes nos hemos adaptado, estableciendo horarios y ayudándonos». Un altre estudiant, que prefereix mantindre l’anonimat, ressalta que al seu grup «la mayoría de profesores se han implicado».

Més enllà d’adaptacions metodològiques, és evident per a tothom que res no pot substituir la presència física. «Los estudiantes siguen necesitando que el docente esté físicamente disponible, y es mejor que el alumnado se beneficie de la combinación sinérgica de ambos tipos de instrucción», conclou Juanjo Serrano.

Comparte la noticia en tus redes
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.