La dona en l’Art

Pilar Guillot Ruiz

Quan ens adonem de la necessitat de canviar una societat androcèntrica, en la qual la dona sempre ha estat en un segon pla, i es pretén lluitar i avançar-hi en la recerca d’un entorn més igualitari,és necessari començar des de l’arrel i anar analitzant el paper que ha tingut aquesta en els diferents àmbits al llarg de la història.

Un dels problemes que ens trobem és el paper de la dona en l’art, en el qual cal diferenciar entre la dona com artista i la dona com representació. Per aprofundir en aquest tema, podem plantejar-nos les següents qüestions: ¿S’ha valorat a la dona com artista o simplement ha sigut objecte d’inspiració en un món dominat per homes? ¿La forma en la qual apareix en anuncis i pel·lícules actualment, és elecció pròpia o un projecte comercial?

D’una banda i en referència a la dona com a representació, són molts els arguments que defensen, tal com afirma John Berger (escriptor i crític del segle XX), que la dona ha tingut un paper d’objecte sobre el qual s’inspirava el “geni” de l’home per a realitzar les seues obres.

A més, si parlem de la representació actual de la dona (anuncis o pel·lícules), la dona apareix d’una determinada manera a causa d’un projecte comercial de l’anunciant. La imatge d’aquesta es presenta tan sols com un cos que s’usa com a reclam del producte, sota la idea que com més provoque al receptor més vendible serà. La dona es troba sense personalitat ni identitat pròpia.

Així mateix, estableix patrons marcats i desigualtat entre homes i dones, influint tant en elles que farà que es cree una imatge idíl·lica que es pretén aconseguir, amb el perjudici a la seua salut o l’acceptació del rol que es proposa; i també en l’home, al qual se li creen unes expectatives que després, certament, no s’acompleixen i poden derivar en violència de gènere. Malgrat això, s’ha de destacar que la publicitat també és usada per elecció pròpia de les dones per reivindicar els seus drets.

Quant a la dona com a artista, ella ha hagut de lluitar per fer-se visible, desestabilitzant la mirada omnipresent del patriarcat per a desmuntar allò atorgat exclusivament a l’home occidental, blanc i heterosexual. Certament continua existint una bretxa salarial molt notable en el mercat de l’art, on les obres de dones són un 27% més barates que les d’homes, on menys del 3% d’artistes en un museu són dones, malgrat que el 83% dels nus són femenins, cosa que ha portat a la lluita per la visibilitat i el reconeixement.

En definitiva, la dona ha estat expulsada de la història de l’art des dels seus inicis i vista, únicament, com un objecte de representació. No obstant això, creiem que la seua participació en el món de la cultura és cada vegada més important. La dona reclama un paper actiu en el món cultural que li permeta reivindicar la pròpia identitat passant a convertir-se en subjecte creador que proposa una imatge de gènere oferida per ella mateixa, rebutjant els cànons estètics patriarcals. Si bé és cert que al llarg de la història la visió de la dona ha anat transformant-se encara ens resta moltíssim en aquesta lluita.

Comparte la noticia en tus redes
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.