El barri de Sant Isidre

Canvis al llarg dels anys fins a l’actualitat

Per María José Lluch

El barri perifèric del sud-oest de València ha sofrit grans canvis, des de la construcció de l’ermita situada entre el camí vell de Torrent i el conjunt d’alqueries i cases rurals que el rodejaven l’any 1902. L’edificació del temple cristià marcà l’inici del barri, fins ara, un més dels de València.

Fa 119 anys, per petició de Salvador Muñoz , arxipreste de Torrent i originari de la partida del Safranar, l’arquitecte Joaquim Maria Arnau Miramón va construir una església, damunt literalment d’un camp de faves. Aquell any, el 1902, la totalitat de la superfície de la zona, des d’aquella ermita fins el terme municipal de la Torre, eren terrenys de cultius, d’horta.

El temple es va dedicar a Sant Isidre Llaurador, nom del pare de l’arxipreste que l’havia promoguda i que havia fet la donació dels terrenys. El que el Sr. Arnau no sabia era que, amb la construcció d’aquell edifici, marcaria en un futur la creació d’un nou barri, el barri de Sant Isidre.

El 14 d’octubre de 1957, València va patir una gran riuada i gran part de la ciutat va quedar destrossada. Per evitar una altra riuada es van proposar tres solucions: la solució nord, la del centre i la del sud. La premsa va recolzar la solució centre, assegurant que així salvarien les hortes que envoltaven la ciutat, però finalment el règim es decantà per la solució sud, la qual cosa va suposar la construcció d’un nou llit meridional per al riu Túria. De manera que, tot i que la riuada no va perjudicar directament la zona de Sant Isidre, aquesta sí que va quedar molt afectada per l’obra.

Així doncs, i amb nombroses queixes del veïnat, es va propiciar un procés d’expropiacions de camps agrícoles per tal de construir el nou llit del Túria. La nova infraestructura tindria dotze kilòmetres de llargària i cent setanta-cinc metres d’amplària, el que suposaria la destrucció de l’horta meridional de València.

Comparativa de Sant Isidre el 1956 i el 2020.

El 1964 van començar a construir el que ara anomenem el Pla Sud, que és l’actual traçat del llit del Túria. Al 1966, amb la construcció de Pla Sud, es va establir el “Pla Parcial 26-bis” i es va bastir la via de tren que separa el carrer de Sant Isidre amb el carrer de Pau. D’aquesta manera la zona quedà aïllada per la carretera de Torrent, les vies de Tren i el nou llit el Túria. Un isolament que s’accentuaria dècades després amb la construcció de les cotxeres de l’EMT.

D’altra banda, el 1970 es va construir el primer edifici d’habitatges, situat al xamfrà dels carrers dels Gremis i de Campos Crespo. Aquesta construcció encara està en peu i és l’edifici de pisos més antic del barri. Des d‘aquella primera expansió, el barri no ha deixat de créixer, amb la construcció de nombrosos edificis de d’habitatges, parcs públic o , fins i tot, d’una comissaria. En l’actualitat se segueixen edificant habitatges a la zona del Bulevard sud, contribuint així al creixement urbanístic de Sant Isidre.

A hores d’ara, el primer espai, el carrer de Sant Isidre,“nucli primitiu” del barri, és una zona aïllada de la resta del barri per les vies de tren, cosa que justament li ha permés no desaparèixer amb l’expansió del barri. El segon espai d’edificis històrics, el carrer de Pau, carrer que va suposar l’eix que desenvolupà el barri, també existeix actualment, i conserva fileres de cases rurals, i alqueries.

Nucli antic de Sant Isidre. Foto de María José Lluch (CCBY)

Així, en relació amb el creixement d’habitants, actualment el nombre dhabitants ha crescut molt des de 1991 amb 7.439 habitants. Actualment, el nombre ha pujat fins als 9.954 habitants , aproximadament. D’eixos 9.954, uns 4.835 són homes i unes 5.119 dones.

Aquesta població es troba reunida en una superfície de 0.5 km2, que fan que el barri tinga una densitat de 19.908 habitants per km2. Sant Isidre és un barri de gent jove i treballadora, entre els 16-64 anys amb una mitjana dedat entre dels 40-54 anys.

Pel que fa al seu funcionament intern, el barri compta actualment amb una gran varietat negocis, principalment bars i restaurants, però també tendes d’alimentació com verduleries o carnisseries, tendes de roba i sabateria, tendes de ferreteria, informàtica i basars, tot allò necessari perquè una persona puga realitzar vida sense necessitat d’eixir-se’n de la zona

L’accés al barri es troba per distints llocs, com pel nord del carrer de Camí Nou de Picanya, l’oest de l’autovia V-30, per l’est de l’avinguda Tres Creus, el sud del carrer Campos Crespo i per Josep Andreu Alabarta. Això facilita l’entrada i eixida a peu, en cotxe o amb els serveis de transport públic.

Parada de Metro de Sant Isidre. Foto de María José Lluch (CCBY)

Quant als serveis públics, el barri també compta amb centres d’educació públics i privats, recursos sanitaris, centres socials, transport públic (línies EMT, estació ferroviària, metro i Valenbisi )… Ara bé, no fou tan fàcil aconseguir aquests serveis. Per exemple, els habitants van haver de dur endavant mobilitzacions per aconseguir que es construïra la parada de metro, que ara es troba al barri. Inicialment les autoritats van planificar la construcció del metro, però Sant Isidre no anava a tenir una parada. Davant això i amb l’esforç del veïnat, finalment es va aconseguir.

Com a cloenda, podem dir que a hores d’ara Sant Isidre es un barri actual, que compleix amb els requisits i instal·lacions que un barri ha de tenir perquè els seus habitants puguen viure bé i a gust, sense problemes greus com la delinqüència. Encara que es una zona molt completa, es troben a faltar instal·lacions com ara un poliesportiu, o un institut propi. En definitiva, Sant Isidre es un barri on qualsevol veí o veïna de València escolliria per viure.

Entorn del Parc Vell de Sant Isidre. Vista aèria: (C) Google 2016. Fotos: Lopez Gil, Natalia. Font: www.valenciaparcsdebarri.es
Comparte la noticia en tus redes
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.