“L’objectiu és capacitar l’alumnat perquè puga comunicar-se en valencià, castellà i anglés”

Per Escarleht Sofía Salvatierra Lara i Marina Valverde Díaz-Pintado

Entrevistem Vicent Navarro Tormo, assesor tècnic docent del Servei d’Educació Plurilingüe, de Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, i que s’ha oferit a respondre algunes qüestions sobre el Projecte Lingüístic de Centre, un important instrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula i concreta l’aplicació del Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural tenint en compte la situació sociolingüística i el seu corresponent alumnat.

Quina és la finalitat o objectiu del Decret de Plurilingüisme actual a la Comunitat Valenciana?

L’objectiu del Decret de Plurilingüisme és regular com s’ha de realitzar l’ensenyament de les llengües en l’ensenyament no universitari (infantil, primària, ESO, batxillerat, FPA i FP). Els objectius que marquen les lleis estatals i de la Comunitat Valenciana indiquen que l’alumnat ha d’eixir preparat, amb una competència comunicativa en valencià i en castellà, i amb una competència comunicativa, no tan alta, en una llengua estrangera.

Això s’ha de regular, en aquest cas, amb el Decret de Plurilingüisme. Hi ha moltes altres maneres de regular-lo, com el programa d’iniciament en valencià, el programa d’incorporació progressiva o el programa d’immersió (infantil i primària).

Ara s’ha tornat a regular perquè moltes coses no funcionaven. Per tant, l’objectiu és veure de quina manera (dins dels centres educatius no universitaris) organitzem l’aprenentatge de les llengües perquè siga efectiu i s’aconseguisquen els objectius.

Quines característiques fonamentals ha d’acomplir el Projecte Lingüístic de Centre en la seua concreció?

La llei defineix un Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI). És un programa que han d’aplicar tots els centres, però cadascun l’adaptarà a les seues necessitats. S’elabora mitjançant el Projecte Lingüístic de Centre (PLC), document que estableix que l’aprenentatge de les llengües s’ha d’establir amb les assignatures lingüístiques però també amb les que no ho són (matemàtiques, història, biologia, etc.). Aquestes assignatures s’han de vehicular amb el castellà, el valencià i la llengua estrangera.

És a dir, bàsicament ha d’acomplir dos aspectes: per una banda està el fet que el centre ha d’indicar en quina llengua es vehicula cada assignatura (proporció d’ús vehicular); i després hi ha una segona part que és definir la metodologia i les mesures que el centre adoptarà per assolir l’objectiu de la competència comunicativa.

Quins percentatges distribueix per a cada llengua? Parlem de castellà, valencià i llengua estrangera.

La llei parla de 25% en valencià i castellà i, entre un 15-25% en llengua estrangera. A la llengua estrangera està molt delimitat (mínim 15, màxim 25). Si sumem 25, 25 i 15 ens dona 65. El 35% que falta fins al 100% és de lliure elecció en cada centre.

Quan s’aplicarà als centres de secundària?

En tots els centres de secundària s’aplicarà, en tots els nivells, a partir del curs vinent.

Ha de tindre continuïtat el PLC amb el col·legi o escola del qual ve l’alumnat?

Efectivament, això és una cosa que s’està intentant fer, tant amb els percentatges de cada llengua com amb els aspectes metodològics. Fins i tot hi ha un document anomenat Pla de Transició per a assegurar que el pas entre primària i secundària siga el més suau possible i siga coordinat.

A més de les llengües esmentades, s’inclourien en aquest projecte, per exemple, l’alemany, l’italià o el francés?

Sí, la llei i els projectes també contemplen el que anomenaríem altres llengües estrangeres. Fins i tot en primària és possible, però sobretot en secundària ja que, com sabeu, existeix una optativa de segona llengua estrangera. També en alguns centres es pot triar francés en compte d’anglés com a primera llengua estrangera i a l’inrevés.

En la nostra classe hi ha molta diversitat lingüística i cultural. De fet, tenim companys i companyes que parlen xinés, àrab, romanés i urdú. Com contempla el PLC la incorporació d’alumnat amb altres llengües maternes? 

La llei contempla que es tinguen en compte aquestes llengües per diverses raons: per una qüestió d’acolliment i integració d’aquest alumnat i, per altra banda, perquè ajuda a aprendre’n més.

Penseu que amb aquest projecte es reincorporarà el valencià fora dels centres educatius? Es fomentarà el valencià al barri?

Hi ha un apartat en el Projecte Lingüístic de Centre que són les mesures de suport o organitzatives al qual es proposa als centres que fagen activitats amb associacions o elements de l’entorn local o global.

És molt important que aprengueu no sols a l’aula sinó que connecteu amb l’entorn i el vostre barri. Hi ha associacions que potser no coneixeu, que són importants, i s’han de tindre en compte.

Quin és el punt de partida d’aquest projecte? De quins recursos disposeu per a desenvolupar-lo?

El punt de partida és la realitat que hi ha a cada centre. Podreu disposar dels recursos que tinga el centre, els del professorat i també hi ha un grup d’assessors que acudeixen per donar suport als docents, sobretot en qüestions de metodologia. Altres elements amb què compteu, que ja existeixen, són els auxiliars de conversa, que són estudiants universitaris que ajuden i col·laboren amb el professorat, sobretot per a potenciar el nivell oral de les llengües estrangeres.

Com a consell final, us diria que penseu que és molt positiu i una oportunitat molt bona ja que, quan acabeu 4 d’ESO, podreu tindre una competència més alta. No tingueu por i preneu-ho amb calma!

Moltes gràcies, Vicent, per les teues amables respostes i per la informació al voltant d’aquest tema que ens has oferit.

Comparte la noticia en tus redes
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.